M'imagino que la majoria sí. Alguns pensareu que és una realitat palpable, i altres ho trobareu una enganyifa, una més de les moltes que sentim a diari.
Per mi ha passat a ser la meva més gran preocupació, no tan sols per la part que afecta a la meva feina, la meva vida, sinó també per la part que ens afecta a tots, al planeta en general.
 |
| S'està morint tot? |
Una de les imatges que més recordo de quan era petit és a la vall de Pineta. Deuria ser de les primeres vegades que anava a l'alta muntanya, si no la primera. Era un mes d'agost, amb la família i uns amics. Els grans volien pujar al Mont Perdut, i els petits ens ho miraríem acampats des dels llacs de Marboré. Vem trobar neu a pocs metres del Parador Nacional, antiga caseta de pescador-caçador del Generalísmo. A dia d'avui, en proutes feines pots veure la glaçera que hi ha a la cara nord.
Anys més tard, amb els amics venm anar varies vegades a les muntanyes de Huaraz, als Andes peruans. La primera i l'última vegada vem anar al Huascaran, una muntanya de més de 6000 metres d'alçada, la més alta de la zona. Entre una visita i l'altra només havien passat sis anys. La línia de la glaçera havia retrocedit més de 400 metres.
No us n'explico més, però tothom qui tingui certa edat i li agradi anar a la muntanya, haurà pogut observar fenòmens similars.
Les calorades que estem patint aquests dies no son capricis de la primavera. Ni els tifons que assolen Texas. Ni els quatre anys de sequera continuada que està patint California. Ni els huracans, inundacions, terratrèmols, onades de fred i de calor... que patim, cada any més, arreu.
 |
| Podrem parar la desertització? |
No crec que ningú amb dos dits de front pugui dir avui dia que no està passant res. L'escalfament global és un fet. I possiblement sigui el gran FET d'avui dia. En depén la nostra supervivència, i, especialment, la dels nostres descendents, a qui se suposava que els hi havíem de deixar millor que com ho haviem trobat. La natura s'hi adaptarà. Nosaltres, com a espècie,no. 5 el més inversemblant de tot és que som nosaltres mateixos els responsables de que això estigui passant.
L'espècie humana, coneixedora de que les emissions de CO2 a l'atmòsfera estan escalfant el planeta, enlloc de reduir aquestes emissions, les està augmentant. Només durant els pocs anys d'aquest segle, el de la consolidació del lliure comerç (per alguns), s'han multiplicat per sis.
Aviat hi haurà l'enèsima reunió de "mandamases" del món mundial per tractar del canvi climàtic. Moltes fotos amb bons posats, grans discursos, buits i ja sentits, àpats extraordinaris, bons negocis i algunes signatures. Però realment no faran res. No poden fer res. Perquè fer-ho suposaria la fi d'aquest sistema que els alimenta: el capitalisme de creixement infinit.
L'home hauria de tornar a acceptar de que forma part de la natura, i que no l'ha de intentar dominar, sinó que hi ha de conviure.
 |
| Camí a un nou món |
(Continuarà...)
