dimecres, 26 d’abril de 2017

EL PROJECTE LIFE- MONTSERRAT

Aquesta és la gran bomba de la temporada. Però anem a pams. Després d'anys d'insistència i treball, una prova, o una aventura, que havien començat la Carme i el Jordi, uns cowboys de la zona de Marganell, l'Associació Entorns de Montserrat i Diputació s'ho van creure i després de batallar-hi molt, la Comunitat Europea va aprovar el Projecte Life-Montserrat, co-finançat per tots els organs polítics "habidos y por haber"





Per no fer-ho massa llarg, i si hi esteu interessats, us deixo el link d'accés per saber-ne més sobre el projecte: Life- Montserrat

Jo només us en faré cinc cèntims ràpids. La història neix amb la finalitat de protegir la muntanya de Montserrat i el seu entorn dels incendis forestals mitjançant la implantació al territori de ramats que mantinguin el sotabosc net i l'obertura de petites feixes per pasturar. I com que a la zona de Sant Pau de la Guàrdia, que és on estem natrus, tenim la sort de que la majoria de focs ens passen a tocant, ha sigut on més s'ha intervingut.

El Marc ha posat els seus rucs al sud de la carena que divideix Sant Pau, just a sota de la urbanització Montserrat Pork. No us perdeu el sistema de pastor elèctric: una passada.

A ponent hi romanen la Tija i el Jaumet que estan encara muntant l'estable i la casa, però que ja tenen 60 cabretes disposades a menjar-s'ho tot.

A l'est ens hi trobem a la Carme i el Jordi, que també tenen vaques, moltes, i que pasturen la banda dreta de la pista que porta a casa fins més enllà de la carretera de Can Maçana.

I nosaltres, que estem al bell mig de tots ells, a la zona dels 4 Vents, hi col.laborem amb el nostre ramat de vaques i les nostres caravanes de pollastres negres que es van movent amunt i avall, també.

També s'estan realitzant altres actuacions al voltant de tota la muntanya per tal de poder garantir-ne la integritat vingui d'on vingui el foc.

I com que el més difícil d'aconseguir, i sense lo qual el projecte no té sentit, serà que els ramaders encarregats de tots aquest ramats poguem viure dignament del nostre treball molt i molt de temps, el projecte contempla una sèrie d'ajudes i millorres a les diferents explotacions, depenent una mica de les necessitats de cadascú.

I és per tot això, i una mica més, que han aparegut a l'estable catorze vaques brunes. És una de les ajudes del Life. Nosaltres ens hem compromés a comprar-ne catorze més en un temps.

divendres, 24 de febrer de 2017

UFF!!!!

Uff. No vull ni mirar quan fa que no escrivim res de nou. Doncs s'ha acabat. Aquí estem de nou. Vius i patejant.
Segur que han passat milions de coses que no m'enrecordaré per explicar-vos-les, però mirarem de salvar el que podrem.
La més grossa és que a principis de novembre, si no recordo malament, van arribar 14 vedelles brunes.
Resulta que aquí al costat, al poblet de Marganell, hi ha una hípica on hi fan rodeos amb les vaques. Es veu que és una modalitat hípica típìca. I un bon dia, fartes dels cowboys, van decidir anar d'excursió una mica més amunt. I en aquestes estaven, que van trobar Sant Miquel; i com que ho van veure tan benparit, van quedar-s'hi.
En realitat no va ser ben bé així, però quasi. Si per cas, el proper dia us en faig cinc cèntims més, perque és una mica llarg.
El cert és que tenim uns quants caps més per alimentar. I per això també hem anat ampliant les pastures. Hem filat ( bé, encara estamos en ello) la carena que va dels 4 vents fins a la Font del Boix, banda i banda, i aquí esperem que ens aguantin fins a finals de primavera.
Després d'una aclimatació d'un parell de setmanes als 4 vents, ja van entrar a pasturar. Són dues parceles que es van cremar de dalt a baix en l'últim incendi, i no les teníem totes. Però la veritat és que s'han adaptat estupendament. Com que per elles tot és nou, ja que no havien pasturat mai, van probant de tot arreu, i així les hem hagut de complementar molt poc perque llueixin esplèndides.

diumenge, 14 de febrer de 2016

SOM PAÍS

Hola a tots i totes de nou!

En l’anterior entrada us explicàvem que el Bruc estava despertant i avui us anunciem amb il·lusió i entusiasme  que el pròxim 28 de febrer de 2016  de les deu del matí a les quatre de la tarda tindrà lloc la segona fira de productors locals del Bruc. En aquesta edició, a part, de poder trobar-nos productes de proximitat com els nostres pollastres, l’oli, la mel, la cervesa, els embotits, el mató del Bruc, etc, s’incorporen projectes com Som lo que sembrem,  Som Connexió i Som energia. A més a més, aquesta vegada també podrem dinar paella ecològica  feta en focs solars i podrem intentar desxifrar la diabòlica factura de la llum en un taller impartit per Manel Rivero, entre d’altres activitats molt interessants. 

El projecte Som lo que sembrem és crea a partir del moviment popular emmarcat en la terra i l’alimentació. Fomenten un model agroalimentari bo, net i just. Els companys i companyes de Som energia són una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre. Comercialitzen i produeixen energia d’origen renovable i estan totalment compromesos a impulsar un canvi de model energètic. Som Connexió, en la línia de sostenibilitat i de país que volem, ofereixen serveis de telefonia i d’accés a Internet a tothom qui ho vulgui amb l’únic objectiu de caminar cap a una sobirania d’infraestructures i de serveis de telecomunicacions.

Creiem que serà una molt bona ocasió per fer un crit ben fort per dir que ja n’hi ha prou. La ramaderia, l’agricultura i la producció d’aliments no és un problema dels pagesos i les pageses sinó que és un problema social i de país. Si perdem el control de la nostra producció,  perdrem la nostra sobirania i sense sobirania en els eixos més importants de les nostres vides no hi ha país. En aquesta línia és on es troba l’Estable dels 4 vents, un projecte que ja des del seu inici pretenia i pretén anar molt més enllà de ser un punt més de venda de carn ecològica.
Us hi esperem!

dimecres, 13 de gener de 2016

EL BRUC DESPERTA

Des de que les darreres eleccions municipals van propiciar un canvi de consistori al poble, sembla que les coses van tornant a la normalitat.
Els temps que estem vivint, on el canvi climàtic ja ens comença a tocar de ple, són molt importants per un poblet rural com el del Bruc que conta amb un terme municipal de mil hectàrees de boscos abandonats, de terres de cultiu erosionades i perdudes, i de llocs amb un encant desaprofitat.  No creiem, doncs, que les coses haguessin d’anar pel camí de construir un pedrera i una planta d’asfalt (http://salvemelbruc.wordpress.com) com pretenia l’antic alcalde ja que ni és un camí correcte ni creiem que beneficiés a molta gent (a part dels promotors) com ens volien fer creure. Més aviat pensem que el camí correcte és el d'intentar potenciar el ruralisme del poble, procurant que els encarregats de mantenir intacte tot aquest terreny del que disposem, que son els pagesos i habitants de les moltes cases de pagès que hi ha al terme, puguin viure dignament dels seus esforços, ja que som més dels que la gent es pensa. Per aquí em sembla, que és cap a on ens encaminem. 


A iniciativa del Vicenç, el regidor de Medi Ambient, ens hem començat a reunir des de fa uns mesos uns quants pagesos del municipi (m’agrada més aquest mot que no pas el de productors) per mirar de fer alguna cosa. La gran idea central és ressuscitar el pla per crear el Parc Rural del Montserratí, amb convivència d’altres ajuntaments que voregen la muntanya. Nosaltres pensem que això és un tema cabdal i difícil, però la unió fa la força. I això, és el que hem d’aconseguir tots i totes que treballem trepitjant la terra ja que si cadascú va a la seva és difícil aconseguir quelcom. Per això, hem de mirar d’anar plegats, intentant protegir el nostre territori i oferir productes sota una marca comuna que sigui sinònim de qualitat, de respecte per la natura i que impliqui un reconeixement del sector primari, tant important per el bon funcionament del país. Qualsevol país que no cuidi el seu territori està condemnat a la seva extinció. 


Com que sabem que la creació del Parc Rural comportarà molta feina, temps,dedicació i que no dependrà només de nosaltres de moment des de El Bruc estem intentant aglutinar a tots els productors del poble per tal de donar a conèixer els productes que es fan a la localitat. I a la vegada, estem explorant camins per tal de millorar les nostres explotacions. Per aconseguir-ho hem encetat una sèrie de xerrades amb gent que ja porten anys anant per aquest camí. Així doncs, ens han vingut a exposar experiències d’altres pagesos que formen part dels parcs agraris del Baix Llobregat i del Lluçanès, tècnics els quals estan duent a terme projectes semblants en altres indrets, i algunes de les persones que ara , ja fa més de deu anys, van tenir la pensada de crear el Parc Rural del Montserratí. Com que per la majoria les seves experiències són positives, ens refermem en la idea de que aquest  és el camí a seguir.

Paral·lelament a aquestes trobades, el passat 13 de desembre vam impulsar una Fira de productes locals a la plaça de l’Ajuntament. En aquesta fira es va donar a conèixer la nova collita d’oli, el producte estrella del poble, així com d’altres productes com ara la mel, la cervesa, els ous, els embotits,la verdura ecològica, els pastissos,el  vi i els nostres pollastres, clar. També hi va haver un taller de cuina nadalenca, un taller de manualitats per nens i nenes i un petit corral amb diferents tipus de bestiar. A més a més, hi havia una petita orquestra per amenitzar un matí de diumenge calorós. Ah! També hi havia molta gent. Creiem que va ser un èxit i per això, seguim apostant per actes com aquests per donar continuïtat al projecte.


Us mantindrem informats de les novetats!







dimarts, 5 de gener de 2016

HAN TORNAT LES VAQUES!



Aquest estiu passat, després de passar molts mesos sense ni gota d’aigua, d’aguantar una calor de mil dimonis i veient que l’herba, si n’hi havia, era més groga que verda, per no dir gens, ens vam decidir a enviar les vaques a la muntanya. A la setmana següent, l’incendi d’ Òdena ens va confirmar que la idea havia sigut bona. Totes les parcel·les que teníem filades van quedar rostides sota les flames. En un tres i no res ens havíem quedat sense pastures i sense aigua. 

A la tardor, després d’estudiar la situació i de parlar amb alguns veïns, vam començar a filar el tros que se’ns havia cremat i vam filar una part de la finca de Cal Ciuret. Son unes parcel·les que estaven, com totes, bastant deixades de la mà de Déu, però que amb una mica de treball ens podran donar un bon rendiment contant, que algun dia plogui. A més, la bassa d’on trèiem l’aigua està inutilitzada i els companys de Can Marquès (Gràcies!) ens han deixat una cuba de 4.000 litres que ens anirà molt bé per abastir el nostre ramat. Tenint tot això i comprant una mica (bastant) de farratge hem cregut que ja estàvem preparats perquè retornessin totes les vaques i el toro.
 
Així doncs, a finals d’any van anar tornant de Peguera, que és on han passat aquests calorosos mesos i que encara anem tenint. I sembla, que les vacances els hi ha anat bé ja que ara la família s’ha ampliat i ja tenim cinc vedellets més. I de moment, perquè encara ens falta una vaca per parir.
I no us perdeu a la Pepa, que ha tornat morena, rossa i amb un tupè que fa goig. 


diumenge, 9 d’agost de 2015

FOC !!!

Gairebé 30 anys després del gran incendi de Montserrat, el foc ens ha tornat a tocar de ple.

El sol de la desgràcia


L'últim diumenge de juliol, d'aquest calurós i sec juliol del 2015, les flames han tornat a arribar a les ja malmeses terres de Sant Pau de la Guàrdia. Si be va començar una mica lluny, a Odena, les favorables condicions del terreny i el vent van fer que anés guanyant terreny i acabés cremant més de 1200 hectàrees de bosc.


A mesura que anava avançant el foc, l'esperança era que ens passés
vorejant la finca per la banda nord, però els molts canvis de vent que hi va haver van fer que una llengua vingués cap a nosaltres.

Per si de cas això succeia, i amb la inestimable ajuda del nostre amic Xavi, bomber de professió, nosaltres ja ens haviem anat preparant. Vem instal.lar la bomba d'aigua i vem desplagar totes les mànegues de que disposavem per tal de poder fer front al foc. La idea era, com a mínim, de remullar les cases i si es podia, plantar-li cara a les flames, i si no, tancar-nos a dins. En cap cas vem pensar a abandonar-ho tot i marxar. No és questió d'heroicitat, sinó de defensar el què és la nostra vida, el que ens dóna la vida.

I no us penseu que vam ser els unics. Em sembla que van ser pocs els que van abandonar les seves masies.

Per sort, Sant Miquel està molt ben situada, dalt un turonet vorejat de camps que ja estaven segats i nets, així que el foc es va aturar a uns 100 metres de la casa. Malauradament, la finca no va tenir tanta fortuna i pràcticament es va cremar tota sencera. Tots els llocs que teníem filats per les vaques van ser devorats per les flames.
Encara bo que degut a la sequera que hem patit aquesta primavera i estiu, ens havia decidit a pujar el ramat a la muntanya de Peguera, i en aquells moments tan sols dues vaques romanien per la finca, i quan van veure la quina els hi venia a sobre, van pujar cap a un bosquet que ens queda a prop de casa i a on també hi teníem els pollastres, així que tots els animals es van poder salvar.

Les flames arribant als 4 Vents
Als 4 Vents, on hi tenim l'estable, va quedar més afectat, però com que també està vorejat de camps, va quedar bastant intacte. Per aquesta zona el foc va anar avançant en direcció a Julenques, però per sort, a la carretera de Can Massana, que tenia els vorals molt nets, els bombers i els ADF, van poder controlar-el, evitant que marxés en direcció a la muntanya de Montserrat i cap al poble de Marganell, evitant així una repetició d'aquell terrible incendi del 86.

Tot just s'estava començant el projecte Life Montserrat, que ha de servir per ajudar a previndre incendis com el que ens acava de tocar, i que ha vingut a confirmar que aquesta és una zona crítica i que cal tindre-la més cuidada, amb el bosc net i amb més punts d'aigua.

Ara tinc l'esperança que amb una bona tardor i una millor primavera, el primer que sortirà a sobre de la negror, serà el verd de l'herba que servirà perque les vaques puguin menjar, ajudant a què el sotabosc no torni a esdevindre una selva d'arbusts com era fins ara.


Sempre es diu que després de la tempesta ve la calma. I una llum d'esperança


dissabte, 20 de juny de 2015

CANVI CLIMÀTIC II


Sabem el que està provocant l'escalfament global de l'atmòsfera o bé el canvi climàtic?
Alguns direu que és la polució que provoquen els fums dels cotxes o de les fàbriques que hi ha arreu. D'altres que si el petroli i el carbó. Fins i tot, podem pensar en els avions o els molts vaixells que solquen l'aire i el mar. Inclús n'hi haurà algun que sortirà dient que la culpa és dels pets que es tiren les vaques. I probablement tots tinguin una mica de raó. Però el problema va molt més enllà.
El principal problema té un nom mol conegut per tots : CAPITALISME D'EXTRACCIÓ


Podriem dir que tot comença a Amèrica fa uns 500 anys, quan els espanyols comencen a expoliar les diferents riqueses del continent, especialment els metalls preciosos, i que ràpidament s'escampen per Europa.
No en serà Espanya però la gran beneficiada, sinó Anglaterra, que amb els grans excedents que anirà acumulant podrà iniciar el que hem anomenat la Revolució Industrial, i amb ella, el capitalisme. Ambdues han anat evolucionant al llarg de la història, però fins ara, crec que hi ha dos moments molt importants que marcaran aquesta evolució. El primer es dona a principis del segle XIX, amb la generalització de la màquina de vapor, inventada ja en el segle anterior, però ara ja aplicada a màquines i a vaixells. Això comporta l'auge del carbó i del ferro. Comença l'época dor de l'extraccionisme de minerals fosils, i que continuarà amb el petroli i el gas anys més tard. Es comença a creure que l'home (blanc) pot controlar a la natura i que està per sobre d'ella. I també es comença a creure que els europeus son superiors als indígenes que habiten els nous territoris conquerits arreu del planeta.
L'altre moment important és quan entre finals de segle passat i començaments d'aquest, s'imposa la doctrina (mal anomenada) neolliberal a tot el planeta civilitzat, imposant la globalització total amb les seves armes de destrucció massiva: la lliberalització dels mercats i el lliure comerç.

Un sistema que per sobreviure necessita créixer. I per créixer necessita produir. I per produir necessita extreure. I ha d'extreure a un ritme que la Terra no hi arriba. El que nosaltres gastem en 10 anys, el Planeta en triga milions a produir-ho.
A més, amb l'escalfament que produim per mantindre aquest consumir per consumir, estem rebentant les defenses que té el Planeta per regular la seva atmòsfera, fet que està provocant aquest canvi climàtic que ja comencem a patir. Malauradament, però, els que l'estan patint més son els paisos més pobres, els paisos que han patit o estan patint tot l'expoli a que els ha sotmés el món occidental. De moment, perque ja ens arribarà també a nosaltres, més d'hora que tard.

I davant aquest fets, innegables, crec que només hi ha dues alternatives: o seguim com fins ara, anar fent veure que no passa res, que ja ho arreglarà la ciència, fins que peti tot, o canviem aquest sistema autodestructiu.


El far de la fi del món
(Continuarà...?)